Relació família i escola
Requereix voluntat i flexibilitat per part de tots
Escola Estiu Rosa Sensat
A la seva conferència de la 43a Escola d’Estiu de Rosa Sensat el juliol 2008, Mara Davoli assenyalà que l’experiència educativa i la participació de les famílies a l'escola estan sempre condicionades al seu context social, cultural i polític.
Per parlar de l’experiència educativa i participativa de Reggio Emilia ens va portar fins a les acaballes de la Segona Guerra Mundial de la mà d’una anècdota que explicava Loris Malaguzzi, pedagog i ànima d’aquest reconegut projecte educatiu italià. Malaguzzi va sentir que en un poble proper la gent s’havia posat a construir una escola per als infants amb els maons de les cases que havien destruït els bombardeigs. Va agafar la bicicleta per anar a aquell poble i efectivament va veure dones que netejaven i transportaven maons per a la construcció.
El mateix Malaguzzi relatava com es va quedar impressionat en adonar-se que ell, mestre, amb estudis universitaris, no havia ni pensat en aquesta possibilitat i en canvi un grup de dones i de camperols hi havien pensat i estaven treballant per fer-la realitat. En aquesta vivència estan, sense dubte, les arrels de la tria d’una educació participativa que Loris Malaguzzi va defensar i va fer possible al llarg de tota la seva vida.
Participació de les famílies a l’escola
La participació de les famílies a l’escola no és una participació real si només forma part d’un dels punts del Projecte Educatiu del Centre. Ha de formar part de la identitat, de la pràctica quotidiana de l’escola, és una tria de model, defineix el projecte educatiu, assenyalà Davoli. Avui dia, implica un major esforç que cal anar renovant dia a dia en diàleg amb les famílies. Famílies, nens i personal de l’escola són diferents parts de la comunitat educativa, són interdependents (si una està malament les altres també ho estaran) i conformen, per tant, la identitat del centre.
Segons Mara Davoli, participació i identitat del centre educatiu són les dues cares d’una mateixa moneda. I el que succeeix quan alguna de les parts no assumeix les seves responsabilitats és que són uns altres els que acaben decidint. És en la relació que l’adult i l’infant construeixen la seva identitat, asenyalà Davoli. Cal cuidar el primer moment de coneixement de dues parts (pares-mestre, alumne-mestre), ja que en aquest primer moment sempre hi ha inseguretats, dubtes, expectatives, temors. Cal que en la relació entre els diferents membres de la comunitat educativa s’estableixi un pacte per anar cap a l'objectiu d’aconseguir el millor per als infants.
Comunicació i participación de tota la comunitat
L’escola és un espai ple de diversitat i complexitat i fer de mestre en aquest espai vol dir tenir en compte els elements que conformen aquesta diversitat i, per tant, interelacionar- se amb ells escoltant i dialogant, perquè si renunciem al diàleg, advertí Mara Davoli, si renunciem a ser protagonistes dels canvis que pot caldre introduir, els haurem de patir.
La comunicació i la participació de tots els membres de la comunitat educativa requereix temps i una organització, unes formes, unes propostes diverses que la facin possible. La vertadera participació també requereix entrar en el conflicte, confrontar idees diferents, i és aquesta participació la que pot construir un sentiment de pertinença.
Davoli acabà la seva conferencia citant de nou Loris Malaguzzi, parlant de la complementarietat dels Drets dels Infants, dels Pares i dels Mestres i anteposant a la pedagogia de l’autosuficiència i de la prescripció, la pedagogia de la participació i de la recerca. En el debat, es va plantejar el fet que avui dia costa molt aconseguir que les famílies participin a l.escola. Mara Davoli va respondre que no hi ha fórmules genèriques per a tothom però apuntà com a elements claus dues idees:
• El que fem quotidianament amb els infants a l’escola ha de formar part de les converses dels infants amb la seva família. I nosaltres també necessitem tenir més informació de les vivència dels infants a casa.
• L'organització i la participació van de la mà. La teoria ens dóna uns valors, uns criteris, que després hem de saber portar a la pràctica, fer-los possible. Així cada escola haurà de buscar la manera d’afavorir, de facilitar, la participació i la implicació de les seves famílies. I això requereix voluntat i flexibilitat per part de tots.
Mara Davoli, atelierista de les escoles bressol i parvularis de Reggio Emilia Article extret del Diari de la 43a Escola d’Estiu de Rosa Sensat, juliol 2008. Núm 4
Requereix voluntat i flexibilitat per part de tots
Escola Estiu Rosa Sensat
A la seva conferència de la 43a Escola d’Estiu de Rosa Sensat el juliol 2008, Mara Davoli assenyalà que l’experiència educativa i la participació de les famílies a l'escola estan sempre condicionades al seu context social, cultural i polític.
Per parlar de l’experiència educativa i participativa de Reggio Emilia ens va portar fins a les acaballes de la Segona Guerra Mundial de la mà d’una anècdota que explicava Loris Malaguzzi, pedagog i ànima d’aquest reconegut projecte educatiu italià. Malaguzzi va sentir que en un poble proper la gent s’havia posat a construir una escola per als infants amb els maons de les cases que havien destruït els bombardeigs. Va agafar la bicicleta per anar a aquell poble i efectivament va veure dones que netejaven i transportaven maons per a la construcció.
El mateix Malaguzzi relatava com es va quedar impressionat en adonar-se que ell, mestre, amb estudis universitaris, no havia ni pensat en aquesta possibilitat i en canvi un grup de dones i de camperols hi havien pensat i estaven treballant per fer-la realitat. En aquesta vivència estan, sense dubte, les arrels de la tria d’una educació participativa que Loris Malaguzzi va defensar i va fer possible al llarg de tota la seva vida.
Participació de les famílies a l’escola
La participació de les famílies a l’escola no és una participació real si només forma part d’un dels punts del Projecte Educatiu del Centre. Ha de formar part de la identitat, de la pràctica quotidiana de l’escola, és una tria de model, defineix el projecte educatiu, assenyalà Davoli. Avui dia, implica un major esforç que cal anar renovant dia a dia en diàleg amb les famílies. Famílies, nens i personal de l’escola són diferents parts de la comunitat educativa, són interdependents (si una està malament les altres també ho estaran) i conformen, per tant, la identitat del centre.
Segons Mara Davoli, participació i identitat del centre educatiu són les dues cares d’una mateixa moneda. I el que succeeix quan alguna de les parts no assumeix les seves responsabilitats és que són uns altres els que acaben decidint. És en la relació que l’adult i l’infant construeixen la seva identitat, asenyalà Davoli. Cal cuidar el primer moment de coneixement de dues parts (pares-mestre, alumne-mestre), ja que en aquest primer moment sempre hi ha inseguretats, dubtes, expectatives, temors. Cal que en la relació entre els diferents membres de la comunitat educativa s’estableixi un pacte per anar cap a l'objectiu d’aconseguir el millor per als infants.
Comunicació i participación de tota la comunitat
L’escola és un espai ple de diversitat i complexitat i fer de mestre en aquest espai vol dir tenir en compte els elements que conformen aquesta diversitat i, per tant, interelacionar- se amb ells escoltant i dialogant, perquè si renunciem al diàleg, advertí Mara Davoli, si renunciem a ser protagonistes dels canvis que pot caldre introduir, els haurem de patir.
La comunicació i la participació de tots els membres de la comunitat educativa requereix temps i una organització, unes formes, unes propostes diverses que la facin possible. La vertadera participació també requereix entrar en el conflicte, confrontar idees diferents, i és aquesta participació la que pot construir un sentiment de pertinença.
Davoli acabà la seva conferencia citant de nou Loris Malaguzzi, parlant de la complementarietat dels Drets dels Infants, dels Pares i dels Mestres i anteposant a la pedagogia de l’autosuficiència i de la prescripció, la pedagogia de la participació i de la recerca. En el debat, es va plantejar el fet que avui dia costa molt aconseguir que les famílies participin a l.escola. Mara Davoli va respondre que no hi ha fórmules genèriques per a tothom però apuntà com a elements claus dues idees:
• El que fem quotidianament amb els infants a l’escola ha de formar part de les converses dels infants amb la seva família. I nosaltres també necessitem tenir més informació de les vivència dels infants a casa.
• L'organització i la participació van de la mà. La teoria ens dóna uns valors, uns criteris, que després hem de saber portar a la pràctica, fer-los possible. Així cada escola haurà de buscar la manera d’afavorir, de facilitar, la participació i la implicació de les seves famílies. I això requereix voluntat i flexibilitat per part de tots.
Mara Davoli, atelierista de les escoles bressol i parvularis de Reggio Emilia Article extret del Diari de la 43a Escola d’Estiu de Rosa Sensat, juliol 2008. Núm 4
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada