CONEIX LA XICOI

SI VOLS CONÈIXER LA LLAR D'INFANTS XICOI, NO DEIXIS DE MIRAR AQUEST BLOG,
PERÒ EL MILLOR SERÀ QUE...
ENS TRUQUEU 655.99.44.88
O ESCRIVIU xicoillarinfants@hotmail.com
I ENS POSAREM AMB CONTACTE AMB VOSALTRES.
VANE O ANA.
MOLTES GRÀCIES.


dissabte, 5 de febrer del 2011

El refredat comú "refredats de guarderia"

Els refredats comuns son la malaltia més freqüent de l'ésser humà (en els nens ocasiona fins el 35 % de l'absentisme escolar).

Altrament dits per els pediatres com "quadres catarrals de vies altes" o també "rinofaringitis" es caracteritza per ocasionar una inflamació aguda de la mucosa nasal i de la regió nasofaríngea.

Com és que avui dia n’agafen tants de refredats els nostres fills?

Amb la incorporació de les mares al mercat de treball, fora de casa, condicionada sovint per l'augment de les necessitats econòmiques de les famílies, els pares, cada vegada més, necessiten confiar la cura dels seus fills en edat pre-escolar (menors de 3 - 4 anys) a terceres persones.
Aquest fet origina el fet social de les Guarderies infantils, lloc a on s'estableix l'agrupament i convivència dels nens durant unes 4 a 8 hores diàries.

Entre la diversitat de processos que afecten en els nens que acudeixen a les guarderies (alimentaris, psicoafectius, infecciosos, etc...) és el refredat comú el que ocupa el primer lloc en freqüència, tant habitual, que comença a generalitzar-se la qualificació de "refredats o constipats de guarderia".

La més elemental de les lògiques sanitàries aconsellaria que davant d'una malaltia infectocontagiosa el procediment hauria de ser l'aïllament del malalt, i precisament, en les guarderies infantils es dona fenomen contrari.

És just reconèixer la dificultat que suposa per a molts pares el faltar al seu treball més 1 o 2 dies seguits i, sobre tot, quan aquesta absència laboral es repeteix sovint, la qual cosa condiciona -sense cap mena de dubte- que nens amb processos aguts catarrals, molt possiblement infecciosos, tinguin que acudir a la guarderia amb aquests processos en plena activitat, col·laborant a autèntiques epidèmies.

Quina és la freqüència "normal" dels refredats?

Per el comentat anteriorment, la freqüència que es considera com normal és de 6 a 8 episodis per any (per a alguns pediatres més: fins a 12!), durant els primers 4 a 5 anys de vida. Per alguna raó serà que s'hagi considerat als nens petits, des de sempre, com a "mocosos" ...

Què ho afavoreix?

Tanmateix, altres factors que condicionen l'elevada prevalença dels refredats a aquesta edat son:
· l'edat: al ser més petits els nens que assisteixen a les guarderies, la seva immaduresa immunològica afavoreix els contagis
· la gran proximitat física en el tracte entre ells
· utilització continua d'objectes contaminats: les mateixes joguines, instrumental, etc...
· manca d'higiene del personal que te cura dels nens: encara que probablement la via de contagi principal és l'aèria (els virus ingressen en el nen via respiratòria per la tos d'un altre) cada vegada es dona més importància (de fet, s'ha demostrat científicament) a les mans com a vehicle de transmissió: avui sabem que el rentat de mans és probablement la millor manera per a no propagar la malaltia.
· locals insuficientment ventilats i de superfície petita: les gotetes respiratòries estan contínuament flotant per l'ambient.
· control poc estricte de l'estat de salut del nen quan acudeix a la guarderia

Quins son els virus més freqüents ?

El refredat comú és causat per una gran varietat de virus:només dels rinovirus, causants del voltant del 30 % dels refredats n'hi ha més de 100 tipus; entre els agents més habituals també trobem als parainfluenza (fins a 4 tipus, algun dels quals, a més, son els causants de les epidèmies d'aquella tos de "gos" nocturna, laríngea, -crup- tan pesada per als nens i pares), coronavirus (amb numerosos tipus diferents) i el Virus sincitial respiratori (també conegut per VRS, causant de no poques complicacions traqueo-bronquials, com les Bronquiolitis i alguna Pneumònia).

Més rarament ens trobem virus com els adenovirus (causen refredats amb grans febrades i alteracions en les anàlisis de laboratori), enterovirus (coxsackie, echovirus), reovirus (rotavirus), influenza virus (A,B i C, causants de les epidèmies de grip).

També s'ha de dir que alguns bacteris, encara que rarament, com els Pneumococs, Mycoplasmes i Haemophilus influenza estan implicats, la qual cosa haurà de ser detectada convenientment per el vostre pediatre per evitar complicacions no desitjades.

Quins son els símptomes més habituals que presenten els nens refredat ?

· l'obstrucció nasal típica dels refredats pot ocasionar en els més petits dificultats tant per a menjar com per dormir, quan no respiració bucal, esternuts, tos productiva i intranquil·litat.

· habitualment és la febre el que decideix als pares a consultar al pediatre. Poques vegades és superior a 38.5º C i sol anar acompanyada de malestar general.

· rinorrea, això és, moc nasal, sovint abundant, primer clar i líquid i posteriorment més espès i groguenc. La mucosa del nas apareix eritematosa i tumefacta.

· sovint a la gola hi trobem eritema faringi i moc com una cortina en la part posterior de la faringe.

· son habituals les adenopaties o ganglis submaxilars i cervicals

· pot aparèixer tos irritativa, que es pot perllongar fins a 7 a 8 dies des de l'inici del quadre.

· alguns casos, sobre tot quan es deuen a rotavirus, el quadre s'acompanya de símptomes digestius com vòmits i diarrea.

Respecte a l'evolució, els episodis solen ser banals i autolimitats, si no apareixen complicacions (les més freqüents son les temudes otitis mitjanes, les traqueobronquitis -bronquiolitis en els més petits-, i més rarament les pneumònies i, en nens més grans les sinusitis)..

Quins son els tractaments que podem aplicar contra el refredat?

El refredat comú no és un problema diagnòstic per el pediatre, però el tractament pot ser problemàtic.

Pel fet de ser un procés autolimitat, això és, que es cura sol, el tractament hauria de ser -com diem els pediatres- simptomàtic, és a dir, anar a minimitzar els símptomes. Entre els tractaments més utilitzats trobem:

· és important mantenir un bona d'hidratació mitjançant l'administració d'aigua, i quan sigui més grandet, sucs de fruites naturals.

· no estan indicats els antibiòtics, a menys que presentin alguna de les complicacions abans esmentades

· antitèrmics (habitualment paracetamol o ibuprofen) quan la febre sigui alta i el nen estigui queixós i amb malestar.

· si apareix tos irritativa, no productiva, que altera el son del nen poden recomanar-se antitussígens (contra la tos). De totes maneres, cal fer comprendre que la tos és un mecanisme de defensa útil pel manteniment de la neteja de l'arbre respiratori, que cal respectar en la majoria dels casos. De fet, la tos és com el "gos guardià" dels pulmons, protegint-los contra intrusos perillosos o enemics interns com les mucositats. Conseqüentment, la tos serveix per protegir les nostres vies respiratòries mantenint-les aclarides per a que puguem respirar.

· rentats nasals amb sèrum fisiològic o aigua marina amb posterior aspiració amb una pera de goma o algun dels utensilis dissenyats modernament per l'aspiració de mucositats com el narinel® . És aconsellable que es realitzi amb un "gotero" o xeringa, però mai a pressió ja que si es projecta amb massa força el sèrum pot lesionar la trompa d'Eustaqui (o tuba faringo-timpànica), la qual cosa pot ocasionar dolor i, fins i tot, otitis com a complicació.
Molt rarament cal recorre a gotes nasals que continguin vasoconstrictors suaus (com la fenilefrina), sense corticoides, antibiòtics o substàncies olioses.

· en nens no s'ha demostrat cap efecte beneficiós dels antihistamínics, per la qual cosa no estan o no haurien d'estar indicats a aquesta edat. Tanmateix, els mucolítics han estat més una medicació anomenada de complaença, que no pas amb un efecte clínic demostrat, i per desgracia, no estan exemptes d'alguna complicació, com diarrees.

· en cap cas no és aconsellable perllongar el tractament d'un refredat no complicat més de 7 dies.

· la humidificació ambiental, mitjançant un vaporitzador o qualsevol altre font d'humitat, per a evitar el ressecament de les mucoses pot ser útil, però no és aconsellat en nens que presenten reaccions asmàtiques o d'hiperreactivitat bronquial ja que pot provocar broncoespasme.
És important recordar que el nas realitza tres funcions molt importants per a l'arbre respiratori, com son: filtrar, calentar i humidificar l'aire que es respira; per tant, si el nen te el nas obstruït per mucositats, i no pot realitzar correctament cap d'aquestes tres funcions, al menys amb el vaporitzador es calenta i humidifica l'aire. Cal prevenir, però, que l'humidificador no recalenti massa l'ambient, la qual cosa podria resultar perjudicial per la criatura (p.e. mantenir el vaporitzador encès un màxim d'una hora i mitja seguida, i amb la porta de la cambra mig oberta).

· es aconsellable el freqüent rentat de mans i evitar el contacte dels dits amb el nas o els ulls per a disminuir les possibilitats de contagi.

Es pot prevenir d’alguna manera real la incidència dels refredats?

Malauradament no hi ha, avui per avui, cap tractament que hagi demostrat científicament alguna eficàcia contrastada per a prevenir els refredats (com ja hem comentat, hi ha cents de virus implicats).

Tan sols es pot realitzar una profilaxi sobre l'ambient de la guarderia, que es pot resumir en les següents recomanacions:

· amplitud i ventilació escaient a les classes de la guarderia.
· W.C. còmodes per a cobrir les maniobres d'higiene, especialment lavabos nombrosos per recordar i incitar als nens i, més encara, al personal que en te la cura, de la necessitat del rentat de mans molt freqüent. Així, un estudi fet a una guarderia, va demostrar que el control del personal sobre el rentat de mans i la tècnica asèptica a l'hora de mocar el nas va disminuir un 17 % la infecció de vies aèries.
· rentat freqüent de joguines, xumets, així com intentar evitar-ne l'intercanvi mutu, la qual cosa, en criatures d'aquesta edat sol ser missió impossible.
· higiene molt estricta en el maneig del bolquers.
· higiene molt controlada sobre la manipulació d'aliment.
· zones d'aïllament per a nens que presentin signes de malaltia contagiosa en el decurs de la seva estada.


Aquesta informació ha estat extreta de la pàgina web de l'hospital de nens, no deixeu de visitar-la (link en l'apartat d'enllaços) per aclariments sobre malalties.

Esperem hagi estat del vostre interès. Gràcies.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada